TAULA RODONA L'ECONOMIA A DEBAT- ELECCIONS MUNICIPALS 2015

Presentació i desenvolupament de l'acte

Descarregar Pdf

Presentació de l’acte

L'ECONOMIA A DEBAT
ELECCIONS MUNICIPALS 2015

 

Amb la participació de:

 MONTSE MÍNGUEZ – Partit dels Socialistes de Catatalunya

CARME CULLERÉ – Convergència i Unió (CIU)

DOLORS LÓPEZ – Partit Popular (PP)

CARLES VEGA – Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

EDUARD BACHES – Iniciativa per Catalunya Verds – Més Esquerres (ICV-MES)

FERRAN DALMAU – Crida per Lleida

ÁNGELES RIBES – Ciutadans (C’s)

CARLOS GONZÁLEZ – Comú de Lleida

 

Desenvolupament de l’acte

Màxima pluralitat

La presentació del programa econòmic es va platejar amb tres blocs: a) Ingressos Municipals; b) Grans Infraestructures i c) Serveis als ciutadans. Cada representant va tenir un temps màxim de 3 minuts per donar una visió global de cada bloc i també va respondre dues preguntes plantejades per la moderadora en un temps màxim d’1 minut.

Per tal de garantir la igualtat en la participació de cada representant es va disposar d’un marcador virtual i es va iniciar el torn d’intervencions de forma aleatòria. No es va fomentar la rèplica i al final es va deixar un torn obert al públic.

Introducció

Efectes de la crisi sobre les hisendes locals

La conjuntura de crisi econòmica ha abocat les hisendes locals a una situació pràcticament d’emergència, no tant perquè hagi afectat les seves bases fiscals principals (IBI, Vehicles o IAE), sinó perquè, d’una banda, ha deteriorat figures tributàries i altres recursos (l’alienació de terrenys, per exemple) el comportament expansiu dels quals, durant el període de creixement del sector de la construcció, havia estat assimilat com un resultat “ordinari” dins dels pressupostos municipals.

D’altra banda, el negatiu impacte que ha tingut la recessió sobre els ingressos estatals han induït a la baixa les transferències estatals de suficiència adreçades als municipis (el creixement de les quals, des de 2002, està indexat únicament amb l’evolució d’aquests ingressos). La reforma de l’article 135 de la CE i la política d’estabilitat pressupostària, incideix en el repartiment de l’objectiu de dèficit públic, en contra de les corporacions locals i CA, i a favor de l’Administració General, que per al 2015 serà del -4,2% (0% CL i -0,7% CA).

Per acabar-ho d’adobar, la caiguda de l’activitat econòmica i el consegüent increment de la desocupació ha incrementat la pressió sobre la despesa local en matèria de benestar social, inversió pública i polítiques actives d’ocupació. El segon fet a tenir en compte és l’estat d’opinió generat, principalment a Catalunya encara que no exclusivament, arran dels darrers casos de corrupció en l’àmbit públic. És evident que una reforma de la normativa sobre les hisendes locals haurà d’incorporar, també, alguna millora en el reforçament dels mecanismes de control de l’execució i transparència de la despesa pública.

Menys recursos i més necessitats dels ciutadans, major control sobre l’execusió i transparència: fer públiques les execucions pressupostàries.

En aquest marc, afrontem el debat.

 

  1. Ingressos Municipals

Quines són les seves propostes en relació als ingressos municipals?

Pregunta 1. La cultura fiscal municipal, en part ve donada pel fet que els ingressos fiscals dels ajuntaments suposen més de la meitat dels seus ingressos totals no financers, però també per la important percepció ciutadana de les decisions en matèria de pressió fiscal local. Si considerem l'estudi de l'Ajuntament de Madrid (Ranquing tributario de municipios españoles) que fixa un ranquing de 52 municipis, Lleida surt amb la quota mitjana més alta per IBI l'any 2013 (quota mitjana de 138,58 euros). I si tenim en compte que la darrera revisió cadastral va ser al 2006, i per tant, amb valors més alts, Quina és la vostra opinió en relació a la pressió fiscal per IBI (de naturalesa urbana) de l'Ajuntament de Lleida? Què proposen?

Presgunta 2. En un altre ordre de coses, si es té en compte els recursos públics que s’han aplicat al sistema financer, 76.051, segons el Tribunal de Cuentas, En relació a l'impost que grava els pisos buits propietat de les entitats bancàries, quina és la seva opinió sobre el grau d'aplicació per part dels ajuntaments?Han de ser finalistes aquestes recursos?

Pregunta 3. Consiseren necessària la incorporació de noves figures tributàries relatives a la fiscalitat ambiental (aigües, residus, peatges de centre ciutat...).

 

  1. Grans Infrastructures

En els darrers mesos a Lleida es debat el futur del parc de les basses, la viabilitat del pac científic i la viabilitat de la Llotja, quin és el seu posicionament?

Pregunta 1. Amb els anys del boom immobiliari, moltes corporacions locals han emprat recursos procedents de la construcció “extraordinaris” com “ordinaris” i destinats a la construcció d’infraestructures municipals, en moltes ocasions, sense preveure un pla de viabilitat a llarg termini, quin ha de ser el critiri al seu parer en la construcció de grans infraestructures a Lleida ?

Pregunta 2. Quina valoració fa del futur Parc dels Barrufets i quina opinió els mereix la privatització d'aquest espai que actualment és públic?

Pregunta 3. Quin és el seu posicionament en relació a la instal.lació de grans centres comercials en l’àrea perifèrica de Lleida?

 

  1. Serveis a la ciutadania

Deia que l’actual situació de crisi ha incrementat les necessitats bàsiques dels ciutadans i, en conseqüència, la despesa social, quina és la postura que ha d'adoptar l'Ajuntament de Lleida en relació als serveis no obligatoris per llei i que actualment està prestant? Quins serveis cal potenciar ? De quina forma ?

Pregunta 1. En una situació de crisi econòmica com l’actual, es fa més necessari que mai el suport, l’acompanyament i la concertació amb els sectors creadors d’ocupació, així com aquells sectors de caire estratègic i de futur. Això ens ha de permetre assentar les bases del nou model de creixement econòmic, basat en el valor afegit dels nostres productes i serveis i consolidant i modernitzant aquells sectors amb més tradició del territori. Com proposen fer-ho?

Pregunta 2. Amb una taxa d’atur juvenil català de més del 46%, amb més de 100.000 persones joves NOEF, creuen que la corporació local té un paper rellevant per lluitar contra aquesta xacra de conseqüències molt negatives pel futur dels joves? Què proposen?

Pregunta 3. En pocs mesos podem assistir, des de l’àmbit local, a un debat en la formació d’un Estat. En aquest debat, creuen que els ens locals haurien de guanyar pes relatiu en la distribució de despesa pública i de les competències, si es té en compte que l’administració quant més propera de la ciutadania està, més eficient és i adaptada a la realitat social i econòmica que l’envolta ? Quines ?